¿Per qué les cases de taulellets?

El patrimoni moderniste del Cabanyal no és unicament el que representen les cases de taulellets a que dediquem este llibre, pero era important dellimitar un marc d’actuació, sobretot per a fugir de la dispersió en que haguérem caigut buscant una visió més poètica, més romàntica del Cabanyal. I lo que volíem sobretot era fer una catalogació de l’element més característic: les fronteres de taulellets.

També són interessants les reixes de finestres, portes i balcons. I moltes d’estes reixes estan en fronteres que no tenen taulellets; les balaustrades; la fusta de mobila —pi canadenc— singularment llaurada de portes, finestres, ventalles, balconades i miradors; els aplics de bronze; els dissenys dels ulls de bou de respiració de les andanes (a on es guardaven els aparells de peixca i es deixava a secar el peix); els taulells dels interiors d’algunes cases; els falsejats que cobrixen la part superior de les persianes dels balcons, que en molts casos tenen decoracions llaurades sobre fusta o cisellades sobre ferro... És peculiar, així mateix, l’estructura urbanística del poble en forma de graella, l’entramat de carrers, travessies i places que li otorga un espai singular dins de l’urbanisme a vora mar. Per no parlar de la forma de vida que s’ha generat en est espai a lo llarc dels últims segles: un complex entramat sociocultural que ha permés la pervivència d’un estil de vida “de poble” dins de la tercera ciutat més poblada de l’estat espanyol; en el marc d’una de les àrees metropolitanes més importants del sur d’Europa; i al costat d’un dels ports en major trànsit de mercaderies de tot el Mediterràneu. Tot açò preservant una forma particular de relacionar-se en l’entorn, desenrollant una cultura pròpia i conservant l’idioma valencià com en cap atre lloc de la ciutat de Valéncia.

Molts aspectes han quedat fòra d’este treball. Pero consideràrem que, pel moment, ya estava be en catalogar les fronteres, que és l’aspecte més singular, puix els atres són comuns a unes atres poblacions valencianes. Tampoc és que les fronteres de taulellets siguen exclusives del Cabanyal. Se’n poden trobar algunes en l’avenguda del Port, en Benimaclet, en Beteró, en Almàssera i en alguns atres pobles de l’horta de Valéncia, o en Chiva… pero són cases aillades i en cap cas apleguen mai a formar un conjunt urbà destacable. Obertes estan les senderes, en tot cas. I feta la nostra aportació.